Quirze i Minerva
Característiques
En Quirze i la Minerva fan 3,98m i 3,77m d’alçada respectivament i pesen al voltant dels 75 kg. Tenen el seu propi ball, anomenat el Ballet dels gegants de la ciutat de Calella. El Ballet té cançó (música i lletra) i coreografia pròpia.
En Quirze, representa un centurió romà vestit segons la concepció popular dels armats o manaies. Clarament el constructor (Jaume Farrerons) es va inspirar en el gegant d’Olot.
La Minerva representa la bella dama del gegant, la qual va ser inspirada, segons diuen, amb la filla de l’escultor d’aquesta (Sadurní Brunet).
Història
La parella de gegants original data de l’any 1935. S’inicià la seva construcció de mans de Jaume Farrerons que, degut a la seva mort sobtada el 15 de febrer de 1935, només va poder esculpir el bust del gegant. Per aquest motiu, es va recórrer a Sadurní Brunet per acabar la feina i esculpir el bust de la gegantessa.
Des de bon inici, el dia de la inauguració, es va veure que el pes era excessiu (120 kg) i, per tant, que suposava un inconvenient. Aquest pes desmesurat es devia a que eren fets de guix massís. Per aquest motiu, durant la Festa Major del mateix any, foren arreglats i reconstruïts de cartró-pedra per tal de ser més manejables.
El 1936, a causa de la Guerra Civil, es van donar per desapareguts. El 1943 es van reconstruir i van ser utilitzats fins l’any 1960. El 1961 varen ser reemplaçats per una nova parella, en Bernat I i l’Elisenda. Aleshores, novament, es van donar per desapareguts, ja que no es sap ben bé què va succeir (algunes hipòtesis expliquen que es van cremar). El 16 de setembre de l’any 2002, per la Festa Major de la Minerva i coincidint amb la XXa Trobada de Gegants de Calella, la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella va fer la inauguració d’una nova parella de gegants, rèplica dels primers de l’any 1935, construïts per en Toni Mujal. Van ser batejats amb en nom de Quirze i Minerva, en honor a les dues Festes Majors de la vila, ja que fins aleshores no tenien nom.
Música i lletra
Aquesta cançó va ser estrenada el 20 de juny del mateix any que la parella original (1935). És interpretada per un cor de nenes format expressament per a la ocasió.
La lletra és obra de Mossèn Andreu Ramírez i la música és composada per de Mossèn Francesc Gay. Degut a la guerra es deixa de sortir amb els gegants i, per tant, es deixa d’interpretar el ballet. Fins que, el 1943, es torna a cantar i ballar. D’aquest mateix any es sap que l’última persona que té la partitura es Mn Francesc Vilà.
Després es perd totalment la pista. El 1994 la Marta Tarrida i Ortet escriu la melodia a partir del record popular (concretament ella es basa en el record de la seva àvia, tot i que hi ha altres versions).
La lletra va ser publicada a un número de la revista Capaspre de l’època i gràcies a això es va poder recuperar íntegrament i sense canvis.
Coreografia
Es desconeix si el ballet tenia cap tipus de coreografia originalment. L’únic que es sap del cert, és que es va fer venir els geganters d’Olot per fer ballar els gegants el dia de l’estrena. No és fins al 1995-96 (?) que els geganters de la Colla inventen una coreografia i s’estrena a la trobada de gegants de la Festa Major de la Minerva.
L’any 1999 es torna a estrenar una nova coreografia, ja que els geganters havien oblidat l’anterior. Des de llavors s’ha ballat sempre, especialment l’any 2002 amb l’estrena dels gegants nous (Quirze i Minerva).
Mastegamosques
Característiques
Del mateix constructor que la gegantessa, Sadurní Brunet, representa un bufó vestit de color vermell i verd amb cascavells i amb un espolsador a les mans.
El ballet dels gegants el descriu així: “I en Mastegamosques tot movent ses nines tosques, va davant marcant-li el pas”. Gràcies a aquest fragment del ballet dels gegants i també d’algunes fotos, es pot deduir com aquest capgròs originàriament movia els ulls.
L’actual va ser inaugurat el 16 de setembre de 2002 conjuntament amb la parella de gegants. També va ser construït per Toni Mujal.
Història
La història d’en Mastegamosques va estretament lligada a en Quirze i la Minerva. Es va estrenar amb els primers gegants, l’any 1935. Va patir la mateixa sort que ells i també es va donar per desaparegut amb l’esclatat la Guerra Civil.
Tot i ser el més emblemàtic, fins i tot anomenat a la lletra del ballet dels gegants, anava acompanyat de cinc capgrossos més. Avui dia és l’únic que s’ha recuperat (2002).
Música i coreografia
En Mastegamosques també té ball i música propis. El ball s’anomena Ball d’en Mastegamosques i va ser composada per l’Anna Maria Anglada i Mas, i el ball va ser creat per la Joana Sànchez. Ambdós van ser estrenats el 26 de setembre de 2010 durant la Fira del món geganters i el 75è aniversari dels gegants de Calella. No s’ha tornat a realitzar per falta de balladors.
Els altres capgrossos de la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella també disposen de música i ball propis. La música, anomenada Ball de Capgrossos de Calella, va ser composada per l’Aniol Noguera i Clofent, i el ball per Joana Sànchez. També van ser, música i ball, estrenats el 26 de setembre de 2010. Malauradament no s’ha tornat a realitzar per falta de balladors.
Bernat I i Elisenda
Característiques
Representen un rei i la seva dama. No tenen cap tipus de vincle històric amb la ciutat de Calella i tot i portar el nom d’un compte del Comptat de Cabrera, Bernat I, no el representa.
Els dos fan, aproximadament, 3’5m d’alçada i pesen el voltant dels 40 kg.
Història
En Bernat I i l’Elisenda van ser batejats el dia 22 de setembre de 1961. A partir d’aquell moment van esdevenir la parella “oficial” de la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella i van reemplaçar en Quirze i la Minerva.
Han patit vàries modificacions i restauracions des del 1961, ja sigui de vestits o de pintura. L’única indumentària que conserven del dia de la seva inauguració són: un ceptre d’un lleó coronat que porta en Bernat I i els escuts de la població que porten cosits a la roba d’ambdós.
Van ser construïts als tallers Ingenio de Barcelona. És una parella de gegants bastant comuna dins la geografia catalana, ja que són gegants construïts en sèrie i només diferenciats per unes petites modificacions a la fesomia (color de cabells, bigoti, perilla, barba, etc.) segons el poble/ciutat. Tot i així, en Bernat I i l’Elisenda són els que encara avui dia representen la ciutat de Calella pels pobles i ciutats de Catalunya i d’arreu.
Aquests gegants, van ser reconstruïts (2010) de fibra de vidre per en Toni Mujal, constructor d’en Quirze i la Minerva. Aprofitant la reconstrucció, es va decidir canviar la vestimenta dotant-los dels vestits que porten actualment.
Llopa
Característiques
Representa la gossa llop de la història popular de Calella. És duta per 2 persones, per poder simular les 4 potes de l’animal. Aquesta està feta de fibra de vidre, fusta i alumini. Llueix vestimentes diferents segons l’ocasió: vestimenta ignifuga o de lluïment. Aquesta vestimenta es compon, en ambdós casos, d’un mantell negre per ocultar els portardos i un mantó grana amb un brodat de l’escut de la ciutat de Calella al llom de la bèstia. Té 6 punts de foc distribuïts per igual a costat i costat de la boca i 3 punts de foc suplementaris al dors, just sobre la cua.
La Llopa té ball i música pròpies. La música va ser escrita per Aniol Noguera i Clofent el maig de 2002 per homenatjar aquesta figura tant significativa de la Colla i de la història de la nostra ciutat. La dansa va ser estrenada durant la inauguració de la nova Llopa (2007). La coreografia va ser creada per la Colla de Geganters i Grallers de Calella per celebrar aquest nou moment històric per la Llopa. Des d’aquell moment es va establir com a ball protocol·lari de la Festa Major.
Fa 2’30m de llarg, 2m d’altura, 0’80m d’amplada i pesa uns 20kg.
Història
La figura de la Llopa de Calella prové d’una llegenda local de la primera meitat del segle XX que satiritza els habitants de la nostra vila. Aquesta història, que és verídica, comença amb una troballa de Francesc Coll (més conegut per Quico Urrel·li), que era el parcer de les terres d’en Francesc d’Assís Bartrina i Roca, un polític influent a Madrid i ajudant d’Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya. Un dia, en Quico explicà exaltat a la gent de la taverna, que havia vist un llop en baixar pel torrent de Can Comas. Al cap d’uns dies, féu saber a l’alcalde, que havia vist dos llops més. Alarmats pel cas, es convocà una reunió de pagesos a l’Ajuntament i es decidí fer una expedició per foragitar les bèsties.
Pagesos, voluntaris i uns quants sometents, dirigiren al lloc on hi havia hagut les aparicions i veieren que, enmig d’un camp de patates, hi havia les dues bèsties prenent al sol. Acte seguit, dispararen contra elles, de tal manera que una morí i l’altra pogué escapar. El pobre animal mort fou exposat la porxada de l’horta de l’alcalde per tal que tot el poble la pogués anar a veure.
Mentre el lloc s’omplia de la xerrameca dels habitant de Calella, que hi deien tots la seva, una senyora que vivia a una finca situada entre Sant Pol de Mar i Calella, estava desesperada perquè havia perdut un dels seus gossos llop que li guardaven la propietat. Com cada dia, havien marxat de la casa atrets per la flaire de l’escorxador per atipar-se de les deixalles i fer la digestió al sol, però aquell cop només havia tornat el gos, que estava molt intranquil. Al cap d’una estona, arribà el masover de la finca explicant que a Calella havien mort un llop. La pobra dona corregué a casa de l’alcalde i, davant de la comprovació de la seva temença, explicà a tot els calellencs el seu error.
Des d’aleshores, cada cop que es parla dels calellencs als pobles del voltant, exclamen “Calella, la Llopa!”.
La seva primera creació i inauguració data del 1982, de mans del constructor Josep Cardona, popularment conegut com a Nona. Inaugurada conjuntament amb en Bernat II i la Timbor de Fenollet. Va ser construïda per poder tenir un símbol de representació més de la ciutat. Amb la seva creació es va donar l’opció a joves portadors, o persones que per qüestions físiques no podien fer-se càrrec dels gegants, a poder iniciar-se en la dansa amb figures de la cultura gegantera.
El 15 de setembre de 2007, la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella va inaugurar la nova i actual Llopa, construïda per en Toni Mujal, durant el pregó de la Festa Major de la Minerva.
Bernat II i Timbor de Fenollet
Característiques
En Bernat II representa el vescomte del comtat de Cabrera, del qual Calella en formava part i Timbor de Fenollet, filla de Pere VI de Fenollet i d’Urtx, la seva esposa. És pot comprovar la existència de la parella i de la seva història a l’Enciclopedia Catalana. Se’n pot extreure del nom Fenollet: “Llinatge feudal sortit del vescomtat de Fenollet, que li donà nom. […] Timbor de Fenollet i de Canet, que es casà vers el 1321 amb el vescomte Bernat (II) de Cabrera (fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús)”.
Les figures representen aquest personatges històrics de les nostres contrades. Així doncs, en Bernat II està representat com a cavaller i vescomte medieval amb l’escut del comptat de Cabrera brotat al pit i Timbor de Fenollet com la seva dama.
Ambdós estan fabricats de paper-cartró i tenen un elevat pes. Per tal de poder reduir el seu pes es va decidir fabricar els cavallets d’alumini. D’aquesta manera la parella de gegants té un contrapés extraordinari i són molt incomodes de portar.
Història
En Bernat II i la Timbor de Fenollet van ser construïts per Josep Cardona (popularment conegut com a “Nona”) i inaugurats l’any 1982 per tenir uns gegants propis de la ciutat de Calella. Fins el moment s’havien usat en Bernat I i l’Elisenda que, al ser construïts en sèrie, eren presents a algunes poblacions del territori català.
Però a causa d’una descompensació del pes i de mancances en el seu manteniment actualment en Bernat II i Timbor de Fenollet no surten mai de local de la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella.